dijous, 10 de maig del 2012

Puzzlecub

1- Esquema de les peces (draw)
 


































2- Procès operatiu.
  1. Primer vam agafar un tros de fusta de 2x2x60cm
  2. Després, mitjançant una inglatadora, un xerrac de beina i una serra d'arc, vam tallar el tros de fusta en diversos trossos per poder fer les peces del cub
  3. Una vegada vam tenir totes les peces, vam enganxar-les per aconseguir les diverses peces
  4. Finalment, vam pintar les peces.

3- Material i eines emprades.
  • Un tros de fusta de 2x2x60cm (per aconseguir la fusta)
  • Una inglatadora (per subjectar la peça que anàvem a tallar)
  • Un xerrac de beina (per poder tallar la fusta i obtenir-ne els trossos que necessitàvem)
  • Una serra d'arc (per poder tallar la fusta i obtenir-ne els trossos que necessitàvem)
  • Cola blanca (per enganxar les peces i aconseguir les peces)
  • Pintura (per pintar el cub)

4- Fotografia del cub abans de muntar i després de muntar.

Abans de muntar...

... i després de muntar.

 




dimarts, 8 de maig del 2012

Martells

DEFINICIÓ

Ferramenta que serveix per colpetjar,composta de un cap,per lo comú de ferro,i un manec .Es imprecindible segons el treball que hajem de realitzar.

TIPUS DE MARTELLS

-MARTELL D'ORELLES:
El pes d'aquest martell es de mig kilo ,el cap poseix la característica de tindre dos cares que serveixen una per a clavar claus , aquesta es redona i l'altra cara te unes ranures que serveixen per a traurels.
-EL MARTELL FI:
Té el cap quadrat aquest resulta factible per a treballar amb claus petits , es fi ,lleuger i estret. El seu us es convenient per a no colpejarse els dits cuan es subjecten les punes petites.
-LA PIQUETA.: 
Es un martell molt util cuant es van a partir rajoles .Aquest te una part del cap en forma allargada i de bora puntiaguda.
-MASSETA D'ALBAÑIL:
S'utilitza per als treballs d'albañilería es dota d'un cap prismátic, el mánec es més curt i la massa més pesat.

NORMES D'US:

- Per a cada situació cal utilitzar sempre el martell adequat.

NORMES DE SEGURETAT:

- El mànec ha d’estar sempre en bones condicions.
- No s’ha d’agafar el mànec amb les mans greixoses.
- En cas de picar superfícies dures, és necessari utilitzar ulleres de
seguretat.
- Els accidents més usuals són:
- el trencament del mànec
- el despreniment de la maça
- el despreniment de petits fragments




Atès el perill que representa el despreniment de la

maça, és fonamental la correcta col.locació i bon
esta del mànec. En cas d'esquerdar-se o de
balderejar-se el mànec ha de ser substituït tot
seguit. Si això no és possible cal retirar el martell de
l'ús. 
martillo_de_oreja.jpgmartillodebola.jpg
martell de pena

Carda

DEFINICIÓ

Les partícules arrancades per les dents de la llima poden quedar encastades en les ranures del picat i el van esmussant. Amb la carda, una mena de raspallet metàl.lic, les llimadures retingudes salten fàcilment. Té púes d’acer curtes i apretades utilitzat per a netejar les llimes.

NORMES D'ÚS

Utilitzar la ferramenta amb un angle de 45 graus. 

NORMES DE SEGURETAT

Hi ha que tindre cura amb les pues d'acer per a no rasparte les mans quan netejes la llima.
2311.JPG
Carda

Llimes

DEFINICIÓ



És un eina manual, emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.
Consisteix en una barra d'acer, endurida per tremp, que té diverses carecterístiques que són definides a continuació:

  • La forma ens indica quina secció té la llima: Solen ser
    • Planes: De secció rectangular.
    • Redones: De secció circular.
    • Mitges-canyes: Secció de segment circular.
    • Triangulars: La secció és un triangle equilater.
    • Quadrades: De secció quadrada.
    • De ganivet.

La mida que es refereix a la llargada de la zona dentada.
El picat, que és la rugositat i que és constituït per les dents o entalles de la llima.

NORMES D'ÚS

hi ha que utilitzar la llima de forma inqulinada per a que faça el recorregut de tots els seus dents y te que ser la adequada per a cada treball. El material que vulgues llimar te que estar ben subjectat.

NORMES DE SEGURETAT




abans de començar a llimar hi ha que asegurarse de que el manec estaiga ben subjectat. Quan s'emboten les liimes hi ha que netejar-les amb una carda i no hi ha que tocar la superficie de la peça ni de la llima amb les mans.

llimes_dibx.png
Llimes

Serjant

DEFINICIÓ

El serjant és una eina de fusta o també pot ser de ferro, emprat pels fusters per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per aguantar un objecte.
Es poden triar diferents tipus de serjant:
  • Per l’obertura entre braços en mm.
  • Per la profunditat en mm.
El serjant està compost per:
  • guia
  • braç fix
  • braç mòbil
  • cargol
  • serjant de marqueteria
  • mànec
El serjant de marqueteria, de mides reduïdes, té ambdós braços fixos. Serveix per subjectar peces petites.
Els serjants de grans dimensions, mal afermats, poden caure a terra amb el perill consegüent per als peus
Tipús de sarjents:
  • Serjant clàssic o comú: té un sol cos, és a dir les mandibules i la guía formen una sola peça.
  • Serjant semiautomátic: estan disenyats per a ser usats amb una sola mà (ventaja important)
*Serjant de leva: solen ser de fusta forrades de suro per a fusta blana.
*Serjant per a cantons:s'utilitza per a aplacar les moldures en els cantons dels tablons.
*Serjant d' ingletes: és impressindible per a treballar dos peces o encolar.
*Serjant de pressó: és una eina molt útil per a determinats treballs dat que les seues mandibules poden tancar-se formant angles.

NORMES D'ÚS

La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.
Hi ha que posar fusta per a que no es quede señalitzat.

NORMES DE SEGURETAT

Cal tenir cura que el serjant no s’afluixi durant el treball.
Tens que tindre cura ambel ditsl.

Normalment s'utilitza cuan aquest és més gran (apertures entre 450 i 1200 mm o mes)
gat_o_sergant.jpg
Serjant

Tenalles


DEFINICIÓ

Són unes eines utilitzades per tal d'aguantar elements o per tallar filferro. Se solen utilitzar també per aguantar elements molt calents. No s'han de confondre amb les alicates. Una de les principals funcions de les tenalles es llevar claus d'una fusta.

NORMES D'ÚS

- Agafar les tenalles de l'extrem, és més segur i tindràs que fer menys força.
- Extraure els claus amb atenció, pot saltar i ocasionar accidents.

NORMES DE SEGURETAT

- No emprear-les amb les mandíbules desgastades o soltes.
- No utilitzar per apretar femelles o caragols.
- No es pot emplear per colpejar sobre objectes.
- Emplear únicament per a traure claus.
- El fil de la part tallant no deu estar mellat.
external image 76562392.jpg
Tenalles

Alicates de punta plana

DESCRIPCIÓ
Les alicates de punta plana serveix per subjectar un objecte amb precisió. Te un maneg de plàstic per agarrar-lo amb més facilitat. Estan fets de ferro o acer. Te un moll per a que torne al seu estat normal quan l'utilitzem.

NORMES D'ÚS

Segons el material que tenim que utilitzar usem diferents mides d'alicates. S'utilitzen per fer treballs d'electricitat, per subjectar cables i que no te donen corrent.

NORMES DE SEGURETAT

- En cas d'utilitzar les alicates amb tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant. - No s'han de col·locar mai els dits entre el mànec.

external image del2226.jpg
Alicates de punta plana